En data 27 de gener de 2021 ha estat dictada pel Ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem (TS) la Sentència 35/202, que ve a unificar i fixar doctrina sobre els conceptes i els percentatges concrets que les entitats bancàries estan obligades a retornar als seus clients, en cas de declaració de nul·litat de la clàusula d’imposició de despeses de formalització del préstec hipotecari anteriors a l’entrada en vigor el 16-6-2019 de la Llei 5/2019 reguladora del contracte de crèdit immobiliari, és a dir, les despeses de notari, registre de la propietat, gestoria i informe de taxació.
En concret, un cop declarada la nul·litat de la clàusula de despeses de formalització del préstec hipotecari continguda a la pròpia escriptura, les entitat bancàries estan obligades a retornar:
i) el 50% de les despeses de notari, al ésser la seva intervenció d’interès tant del client com d’entitat bancària;
ii) el 100% de les despeses de registre de la propietat, al inscriure’s la hipoteca al registre a favor de l’entitat bancària;
iii) el 100% de les despeses de gestoria i el 100% de les despeses de l’informe de taxació, davant la falta d’una norma nacional aplicable en defecte de pacte que imposés als clients el pagament d’aquestes despeses.
L’acció per a reclamar la nul·litat de la clàusula de despeses de formalització del préstec hipotecari, com els efectes inherents a la mateixa, consistents en la devolució de quantitats pagades pels clients, és imprescriptible seguint el criteri jurisprudencial fixat per l’Audiència Provincial de Girona, que pot diferir del criteri jurisprudencial seguit per altres Audiències Provincials.
Per contra no seran reclamables a les entitats bancàries, ni les despeses derivades de l’Impost sobre Actes Jurídics Documentats (AJD), donat que les normes tributàries ja preveuen que el subjecte passiu serà el client (prestatari), ni les despeses de notari, registre de la propietat i gestoria relatives a l’escriptura de compravenda que s’hagués pogut signar conjuntament amb l’escriptura de préstec hipotecari.
